1 de maig = dia internacional dels treballadors.
Ets a la butaca, i ella arriba exultant, explicant com ha anat el dia a Girona, i et transmet les ganes de moure't, de fer alguna cosa, i recordes que el dia anterior havies pensat acompanyar-la, però ets a la butaca. Estúpida comoditat.
Puges, i entres a la dutxa, una mica d'aigua anirà bé. T'estires dins la banyera i mires el sostre, pensant en tot el que t'ha dut fins aquí, veus el que has fet (ben poc) i el que no has fet (molt).
Surts, puges a la terrassa i mires el que t'envolta, ho busques, ho trobes i ho veus. El mar, les onades, les cases, el delta, els núvols, els camps, el tren, St.Joan i més. Ho indentifiques i recordes el que ell et va dir ahir, a la nit, quan va acabar la pel·lícula (leones por corderos):
i tu, què faràs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada