A vegades no saps com, hi ha horitzons que mai t'havies plantejat, simplement proves sort, i apareix al teu davant, per tant, no és pot deixar escapar, i faré el que sigui per anar darrera d'aquest nou món que em ve a buscar.
Per tant, és molt probable que d'aquí mig any, us envii cartes, postals, e-mails i actualitzacions des d'una nova part del món: Quito, Equador. Encara queda, i hi ha molta paperassa pel mig, però qui sap, potser arribaré a trepitjar terres equatorianes, per moooolt de temps !!!
Tot comença quan l'alcohol et recorre les venes, i mica en mica va pujant al cap, apareixent una sèrie de somriures probablement forçats, però a la vegada molt naturals. Amb música de fons (dr.calypso i alguna cosa més) es xerra, es fan bromes, es riu, es xerra i ja hi ets, fent promeses i pactes entre amics d'institut quasi mig oblidats, degut a un estancament (que saps que no ha estat bo), però hi ets, amb ells, i el diàleg comença amb hehehe mira la panxa del cantant, i la teva, sí clar la meva també, ei anem a beure, ok, d'acord, avui tirarem la casa per la finestra, escolta, digues!, ja tinc feta una llista de festes majors per seguir amb el ritme que hem començat a dur, a si?, sísísí i encara ens en queden algunes a prop de casa fins al novembre, ostres què dius quines? (i es reciten), però ara són les festes de Gràcia podríem anar-hi demà, vale jo vinc porto el cotxe....i ja hi ets, una encaixada de mans i fet el pacte. A partir d'aquí, la festa segueix, el ball, la beguda, l'eufòria, l'alegria, les converses, els riures, la son, el marxar, el dormir.
Però, avui, l'endemà d'ahir, comences a desxifrar moments i penses tot dubtant: anirem a Gràcia? Fins que arriba la trucada que tenies pensada fer, però la por estupida impedia. Ei hola ara pensava en tu per això d'ahir, ostres anem no? no sé a veure és que buff Barcelona i vull anar... no no hi hem d'anar tu truca per aquí i jo per allà, ok. Fet i refet, després de les trucades, les baixes i les acceptacions sense pensar-hi dues vegades, hem agafat carretera però sense manta, i ens hi hem plantat !!! Barcelona i cap a Gràcia.
Com turistes hem passejat, guaitant els carrers, escoltant bona música, observant, nois i ells noies, parlant, rient, ballant, decidint per on anàvem i sabent entre els dos membres del pacte que no ens havíem equivocat a l'hora de fer-l'ho.
I ara fa una estona que després de fer el recorregut particular. Calella-Pineda-Malgrat. He arribat, i aquí al meu llit penso en tot plegat, sense poder evitar pensar que hi ha merders que valen molt la pena. I el somriure apareix.
Perquè dies així es repateixin, encara que a casa em prenguin per una persona que no hi és tota. Que les coses passin quan hagin de passar, sense miraments ni dubtes. Fer-ho, i prou !!!
de setembre endavant ja farem el nostre cinema no a la fresca, per gent "bizarra", el cicle ha de començar amb la pel·lícula que més guardons té del [Papito's Bizarre Label] = Pink Flamingos !!
i després ja anirem fent el cicle setmanal tot seguint amb "El sabor de la sandia" i etc. etc.
aaaaaaaaaaah!!! hem sortit a la ràdio !!! el bo de la feina on estic és que escolto la ràdio i m'estic aficionant molt !!! i més ara que encara no tinc classe (franja matí-midgia)
avui anades d'olla !!! Miquel Llorens i Marta Llorens, han quedat en segon lloc del rànquing de les millors anades d'olla del programa !!! ueeeeeeeeee !! (m'emociono per res)
aquí hi ha part de l'e-mail enviat:
em dic Marta, i una anada d'olla va ser la del meu pare amb el mando (comandament a distància). Estàvem els quatre (mare, pare, fill i filla) i per variar ens estàvem discutint entre el meu pare i jo sobre el que havíem de mirar el divendres nit: pel·lícula. Jo no estava d'acord amb el que havia posat, de fet ningú ho estava, només ell, estava exercint el poder com un dictador i jo m'estava queixant tant, però tant, (nena pesada que no para fins que aconsegueix el que vol) que va saltar el meu pare tot emprenyat i va dir: collons!!! que vols mig mando? i jo tota xula i prepotent vaig dir: sí i l'home va agafar el "mando" i el va trencar per la meitat.
Ens vam quedar bocabats !!! i la meva mare cridant: és que ets bla bla bla !!
