lelelele

Hi ha persones que no saps com desprenen una llum, i són d'aquelles persones que malgrat hi hagi distància sempre et donaran la benvinguda i amb un somriure. Conèixer una d'aquestes persones és una de les millors coses que ens pot passar !!!

Gràcies a tots !!

25 tardors !!!

mmm... aquest ha estat un regalet inesperat!!! un globuuuuus que l'hem deixat volar pels cels, fins que ha fet pfff !!! però el regal més boooo, pel seu gust ha estat el pastisset de pinya i cocooo !!! I la comtessa que les meves precioses companyes de pis m'han preparat d'amagatotis!!! jijijiji

Ha estat un dia molt bonic, on els pocs que he vist m'han ompleeert de ptoneeeets i molta gent m'ha felicitaaat, ha estat un gran sorpresa.

Avui estic contenta !!!

De l'abril al juliol hi ha un cert temps, moltes hores i una immensitat de segons.

Moltes coses dins del cap. Adéus, fins aviats, llegir, estudiar, aïllar-se, exàmens, tensió, nervis, por, nervis, acumulació, cansanci, nervis, aprovats, victòries, derrotes, conèixer, cap baix, tristor, mirar enrera, treballar, acabar, adéus, fins aviat, esperança, hello, nervis, por, emoció, obserbar, mirar, ulls com taronges, por, tensió, tornar, estudis, família, ànims, nervis, nervis, incertesa, victòria, notable, incertesa, futur, por, por, por por i molta més por.

i ara toca marxar, de nou cap a Londres.

A fer què? A l'aventura. Doncs quina aventura més expensive, no? Doncs sí, però cap a ella vaig, malgrat que la por hi és present. Por? A què? a no trobar feina i que el meu precari coixí econòmic faci caput, però després penso... per què aquesta obsessió pels diners i pel fet de buscar/trobar feina? On és la tranquil·litat? S'ha esfumat. I tinc la sensació de ser una formiga. UNA PUTA FORMIGA. Realment, no m'agrada.

Tot i així, me'n vaig a veure que m'hi espera.

Diuen que la por és el que no ens deixa fer les coses, doncs l'hauré de despatxar i tornar a la tranquil·litat, el positivisme i el pensar que tot és possible.

Ara vull un London Calling.

després de tot i de res, avui, sorprenentment m'hagués quedat sola a Barcelona, al pis, sentada a la terrassa amb els cactus (i un "piti"?), mirant els núvols, la pluja, espiant als veïns, respirant humitat i gaudint del fred !!!!