L'enyorança dels dimecres d'apolo, va fer que ahir, després de massa temps, hi tornéssim.
Sabíem que no ens convenia, si més no, a les dues repetidores (jo una d'elles), ja que l'endemà, és a dir, avui, hauríem d'anar a classe (i ho hem fet). Tot i així, ens vam deixar endur per les ganes, i quatre mosses van sortir de "juerga".
S'ha de dir que va ser un inici accidentat, esperàvem reggae, ska, rumba... i ens vam trobar amb uns personatges emmascarats sota una imatge dels anys 80, així retro moderniquis que corre ara per la ciutat. Però la música desitjada ens esperava, i quan per fi va sonar, hérem en un altre món.
Mica en mica l'ambient canviava i nosaltres amb ell. El somriure apareixia a les cares, d'orella a orella, tancant els ulls i deixant-nos endur per les musiquetes tan festives.
Feia temps que no sortíem, i ahir tocava !!!
Mica en mica vam passar de persones a ser anxoves, i escales amunt vam trobar un llogaret, per nosaltres. Entre adolescents acabats de sortir de l'ou, allà hérem, gaudint del moment i veient com es trobaven a faltar dies com al d'ahir: ballar, ballar, ballar, ballar, descansar i de nou tornar a ballar.
Mentre saltironajàvem, jo de les primeres, es notava a l'aire que les hormones anaven de bòlit, i va quedar palès quan fent un cop d'ull a les jaquetes i a les respectives bosses, estaven sent xafades per un noiet i una noieta els qui també gaudien del moment, però a la seva manera. Perquè no teníem cap matalàs, sino l'haguessim fotut al terra, allà mateix, així substituiria les nostres jaquetes. Per sort, van decidir empotrar-se un contra l'altre, en una paret. I sí, m'hi vaig fixar, tot allò era molt apassionat, i a cap de nosaltres ens afectava. Que "voeier" o com s'escrigui.
Finalment, la cançó que ens havien tallat la van tornar a posar al final !!!
I ara que ja en sóc grandet
que m’he tirat a mala vida
perquè hi hagin més dimecres i d'altres !!!
i perquè no falti la música que a cada un de nosaltres ens arrenca un somriure!!!
lelelelelelelelele
que m’he tirat a mala vida
perquè hi hagin més dimecres i d'altres !!!
i perquè no falti la música que a cada un de nosaltres ens arrenca un somriure!!!
lelelelelelelelele
2 comentaris:
apolo,...em penso que no he estat a cap lloc igual de peculiar. Els dimecres a l'apolo són un mite que no decaurà mai i el magreig, el sexe, la bona música i el sentir-se estrany si no llences la canya allà dins també!
bona ressaca!
ps: per enviar el missatge em demana que escrigui 'coida' (femení de coit) en la comprovació de paraules,...heheh
jajaajjajajajaj!!!
puto apolo, macho quina calor que fotia, suma també els radiadors humans que teniem x allà mig que vulguis que no desprenien si més no calor humà
xdd!
ESPARTAAAANOOOS!
Publica un comentari a l'entrada