Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
és bonicaaa la seva tristesaaa !!!
no he trobat la cançó per publicar-la aquí :(
1 comentari:
M’agrada Antonia Font, soc un enamorat de ses Balears, soc un enamorat da sa hora baixa, de ses vesprades, des seus llinatges, de ses illes, des Tomeus, Nadals, Caterines i Margalides, voldria ser illenc d’arrel i esperit. M’agrada s’ha nostre Mediterrània, la Bonet, m’agradaaaaaaaaaaaaaaaa.
Publica un comentari a l'entrada