lliurem d'aquest neguit creixent...
allà a la barra, sentada amb l'elixir del saber beure, escoltava aquella veu de fons, greu i sensual, cantant històries d'amor poc probables i desamors quotidians. Entre glop i glop, sabia que ell era un d'aquests personatges, ressentit-se pels actes no realitzats, pels somnis abandonats i pel deixar fer de la vida, en comptes de fer-se-la seva. Glops!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada