Un dia et lleves, i no saps per quina raó dius avui sí, decideixes fer el pas. T'aixeques i amb aquella seguretat que no saps d'on has tret, poses en marxa les accions que fa temps volies realitzar. Més tard, per alguna raó "divina", et veus en mig d'un bassal de xocolata desfeta amb gust a terra. Ja has perdut una mica més la vergonya.
:p
1 comentari:
Jo vaig començar així i m’he tornat boja. Cuidao! jeje
Publica un comentari a l'entrada