un dia et despertes, i mires el rellotge tot maleïnt l'hora que és, bufff... si tot just fa quatre hores que m'he allitat, perquè coi tinc els ulls oberts? i llavors ho notes, dolooor, de cap? si podria de ser de cap, ja que la nit anterior s'ha consumit cert grau d'alcohol (no sóc tan borratxa, com sembla en les últimes publicacions), però no, no és el cap, és el seny !!! El queixal del seny, aquells peces dentaries que ja estant desfassades en certa manera. Hi ha gent que té sort i ja no li surten, d'altres, els hi surten i no els fan mal, jo una d'elles fins avui, que per fi he sapigut el que es patir per un queixal dels nassos. O sigui que en qüestió de minuts he passat a l'altra banda, a la gent que li fa mal els queixals del seny. Bé, en el meu cas, només n'és un, però culleres !!! No sabia d'on venia dolor, i la qüestió és, s'hi me'n han sortit dos tranquil·lament, perquè aquest ara demana guerra?
Res, total, una parida per escriure alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada