A vegades, no saps perquè, apareix una sensació estranya, pel moment en el que una es troba. Una barreja de tranquil·litat, calma i nervis. Un saber que si ho dones tot, hi arribaràs, que creueràs aquella línia, que tens tantes ganes de superar, que pesa a l'esquena, com una motxilla plena de pedres. Un simple pas, que tancarà portes, desesperacions, crisis existencials etc. i que n'obrirà de noves, nous dubtes, nous i que en faig d'això, ara?, ganes de deixar-ho enrera i mirar endevant.
És estrany, perquè visualitzo el final, i em veig creuant la línia, d'una puta vegada, per tant, sé el quan (el dijous) però el com? Treballant i treballant. Doncs som-hi que fem (faig) tard !!!
Sé que no explicaré les penes com els vençuts, perquè jo no seré la vençuda, ni la perdedora. Si més no, intentaré no ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada