De fet, avui estic contenta, estic a Malgrat, estrany, però a aquesta època, fer un exili estudiantil va de meravella, i més ara que fa bon temps. Aquí tot té un gust diferent a Barcelona. El sol, més lluminós, la tranquil·litat, absoluta, el paisatge, els ocells piulan etc.
En aquest punt, és quan donés gràcies de ser de fora de Barcelona, i reafirmes el que ja sabies, ella és temporal, encara que també ho és el poble del que véns, però de moment no em puc queixar.
2 comentaris:
Aix que bé marxar uns dies de la metròpoli quan ho necessites. Tornar a on has crescut i redescobrir la vila des d'un altre punt de vista. A mi el retorn em va agradar perquè Girona va canviar als meus ulls.
Per cert, correspondència rebuda i quan tingui una estona resposta,...i no m'he adormit,hehehehe ;)
Ei Marta!!! Molt be, clar que si! A mes, tenim la sort de viure en una de les millors terretes del mon (l'alt maresme lliure i tropical, el nom ho diu tooot :P)
... i es que: qui perd els origens, perd la identitat!
Apa, disfruta del solet!
Publica un comentari a l'entrada