Sortia del ferrocarril, i vaig arribar al Zurich, el triangle... o com li vulgueu dir. I com una més, em vaig col·locar allà, a l'entrada, fent el que tothom fa: esperar. De fet és curiós com la gent es col·loca, espera, i entre espera i espera mira i remira si la persona amb qui ha quedat, ha arribat.
10 minuts més tard del previst va arribar, i ueeee !!! per fi, després de quan? ni idea, massa temps.
Vam enfilar rambla avall i xerra que xerra, fins a la barceloneta, com dues turistes més, perdent-nos per la ciutat. Parlant de tot i de res, tot recordant aquells balls descompasats, el cansanci, aquelles sardanes, els boleros mallorquins i les mil i una tonteries.
Quan ja ens feien mal els genolls i vèiem el mar, vam recular, a sopar un entrepà, cap a casona i fins aviat, que no se sap quan serà.
Tot i així, una gran vetllada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada