Hi havia passat alguns cops, a la dreta la Baells, a l'esquerra la central tèrmica. Direcció: Andorra (els país dels pirineus). Però avui, ha estat diferent. Avui la direcció era: Cercs, concretament, Sant Corneli. Ens esperaven les mines.
Hem fet una mica el turista tot just arribar, menjant un deliciosos entrapans, dels millors embotits de la comarca. Tot mirant el verd i les aigües pirinenques. Un cop ben menjats hem agafat direcció les mines.
Elles, un món a part. Fosques, perilloses, arriscades. On ells deien: sap quan hi entres però no quan en surts. Carbó, por, silicosi, grisú, explosions, morts, injustícies, revoltes etc. i una infinitat de mots que les podrien identificar.
S'ha de veure per conèixer, percebre aquella humitat que les nudreix i, afirmar de forma rotunda, allò que en pensaves: quina vida tan dura!
Tot donant les gràcies, per viure en el moment que vius i el lloc d'on ets, que de segur és molt més fàcil que abans.
S'hi ha d'anar !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada