Una de tants que l'agafen.
L'últim tren direcció nord-est, passant els minuts tot dormint, menjant escoltant quatre notes ben tocades i si encara algu en té ganes, doncs parlant sol (ja més estrany) o acompanyat. Però tot desitjant arribar a un destí conegut o desconegut, si més no, jo vull descansar, estirar-me al llit per esperar el demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada