Falten 5 minuts per les 11, i em fa una mandra terrible anar a vendre croquetes, per sort estaré acompanyada, i no com sempre que estic sola allà escoltant la ràdio (que a vegades és millor).
total, que si ja no m'agrada anar a treballar de per si, avui em rebenta més, només de pensar en l'ocultació d'informació.
Resulta que l'empresa on treballo, ha obert una nova botiga... però a quin preu? a les notícies deien: en temps de crisi (odiu aquesta paraula) hi ha empreses que segueixen obrint botigues, o el que sigui, és igual, la qüestió es que venia a dir això... però com he dit abans a quin preu? mentres a unes ens treuen hores de feina i per tant sou (que ja de per si, no és un gran què) obren una botiga. A més la pressió psicològica, perquè si no es ven es tancarà la botiga i s'acabarà al feina, si et queixes per les condicions, tu tranquila que si no estàs a gust pots marxar quan vulguis, la porta és oberta, i encara has de donar les gràcies per viure i formar part d'aquesta empresa tan innovadora, quan per dins està ben podrida.
Hauria de ser més prudent.
Seguiré aguantant? queda poc
Me'n vaig a treballar
Són les 11:08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada